Poètica i enquadrament de l’obra
Va cultivar la poesia, l’assaig, el teatre, la narrativa i la traducció i adaptació de clàssics literaris. La seva poesia es caracteritza per la robustesa agresta i el to elevat, de vegades profètic o xamànic. La infantesa rural a Yorkshire va nodrir sempre la seva escriptura. Aviat va mostrar dots literaris. A Cambridge, canviar els estudis iniciats de filologia pels d’arqueologia i antropologia. Aquest fet és coherent amb la poètica i el desenvolupament de la seva carrera; el vincle atàvic amb l’escriptura es va anar consolidant: es va aprofundir i sofisticar. La seva poesia integra els grans clàssics anglosaxons (recitava de cor llargs passatges d’autors com ara Shakespeare, Yeats i altres), els mites mil·lenaris i tradicions sapiencials d’arreu del món i una vivència directa de la natura. Destaca en l’evocació de la vida dels animals i el medi. Un dels assumptes que impulsen la seva poesia és l’escissió home-natura, sentida com a particularment desventurada en la contemporaneïtat del poeta. L’obra de Hughes sembla compromesa en la tasca de reencantar el món: el poeta és una mena de mediador de l’esperit, un xaman. Hughes es nodreix de la matèria de la vida actual (còmics, diaris, els atzars de la vida privada…) que arrossega al torrent de la seva poesia amb la seva força sincrètica peculiar.
Els estudiosos oposen la poètica de Hughes a la dels autors britànics de postguerra (Kingsley Amis, Donald Davie, Philip Larkin), que tenen un caràcter urbà, conreen la quotidianitat, defugen l’èmfasi i tot sovint adopten un caràcter lleuger. Des del seu primer llibre, The Hawk in the Rain (1957), Hughes va rehabilitar paradigmes i referents oblidats servint-se d’un llenguatge vigorós, marcat per un ritme contundent i l’ús d’imatges poderoses. El seu segon llibre, Lupercal (1960), va obtenir el Hawthornden Prize i va fer que Hughes es consolidés com un dels poetes més brillants del moment.
El suïcidi de la seva primera dona (Sylvia Plath), seguit del de la seva companya següent (Assia Wevill), que a més també va posar fi a la vida de la filla de quatre anys, va marcar la vida de Hughes i el va convertir en objecte de doloroses i sorollosíssimes polèmiques culpabilitzadores. El llibre Crow: From the Life and the Songs of the Crow (1970), publicat amb posterioritat a aquests fets, és paradigmàtic de la manera com Hughes actualitza i vivifica amb l’experiència pròpia els mites ancestrals. La visió violenta i terrible de la natura va continuar aprofundint-se en ulteriors reculls de poemes, com ara Gaudete (1977) o Moortown (1979). Altres reculls de poemes van incorporar un to més festiu, així, River (1983) o Flowers and Insects (1987). Fins al final, la poesia va ser per a Hughes el lloc de desvetllament de la veritat i un mitjà per als esforços de sanació de l’home. Hughes va concloure la seva carrera com a poeta amb la publicació l’any 1998 de Birthday Letters, on abordava la història de la seva relació amb Sylvia Plath i, a través de la poesia, va trencar el seu silenci en relació amb aquest afer. El llibre va obtenir un èxit rotund i immediat.
A més de la poesia, Hughes va conrear la narrativa en obres com ara Difficulties of a Bridegroom (1995), i l’escriptura de peces dramàtiques per al teatre i la ràdio. També mereix ser destacada la seva tasca com a traductor i adaptador de clàssics. Adaptar el Phèdre (1999) de Racine, la Orestíada d’Èsquil, Alcestis d’Eurípides i Bodas de Sangre de Lorca. Va participar en la traducció de poemes de Vasko Popa i Iehuda Amikhai i va promoure la traducció de la millor poesia de l’Europa de l’Est, com ara la de Czesław Miłosz, Miroslav Holub o János Pilinszky. La seva adaptació de les històries de les Metamorfosis d’Ovidi, Tales from Ovid, publicada el 1997, es va llegir molt i va ser guardonada amb el Whitbread Book of the Year Award.
Hughes, autor de literatura infantil i juvenil
La creació d’obres aptes per a públic infantil i juvenil no és anecdòtica en la carrera de Hughes. La seva vinculació amb la infància arrela en la vida personal, atès que la seva pròpia infantesa va nodrir sempre l’escriptura de Hughes; d’altra banda, el poeta va assumir la criança dels dos fills del matrimoni amb Sylvia Plath i els va dedicar diverses obres. La publicació dels seus primers escrits adreçats als infants (Meet my Folks, 1961; How the Whale Became, 1963) coincideix amb el naixement i primera infantesa dels seus dos primers fills. La narració The Iron Man (1968) respon a un intent de consolar-los en el dol per la mort de la mare. Aquest relat es va fer molt popular, va originar una òpera rock i una pel·lícula d’animació i es va reeditar diverses vegades. La posterior The Iron Woman (1993) il·lustra el compromís de Hughes amb la conservació de la natura i la conscienciació ambiental.
Cal considerar que una segregació estricta d’un corpus netament infantil no sempre respon a la realitat de les obres. A mesura que avança la seva trajectòria, Hughes s’allunya dels estereotips sobre la literatura infantil, i la seva poesia, tot i ser apta per a adolescents i joves, s’aparta de la impostura i entra en un terreny ambigu que comparteix vibració i estil amb les obres catalogades com a adultes. En aquest terreny destaquen les seves col·laboracions amb l’escultor i artista gràfic Leonard Baskin, que se produïxen a banda i banda de la línia de demarcació fictícia.
Va escriure més de vint-i-cinc obres literàries per a nens i joves: diversos llibres de poemes, narracions, peces teatrals, assajos i textos d’iniciació a l’escriptura. A més, Hughes va participar activament en iniciatives com el projecte Farms For City Children (des de 1976), del qual va arribar a presidir la fundació, i va crear juntament amb Michael Morpurgo el càrrec honorífic biennal Children’s Laureate, que premia a escriptors i els il·lustradors del Regne Unit destacats en l’àmbit de la literatura infantil.
* *
*

PREMIS I GUARDONS
• New York Poetry Center First Publication Award (1957), por Hawk in the Rain
• Guinness Poetry Award (1958)
• Guggenheim Fellowship in 1959-1960
• Somerset Maugham Award (1960), por Hawk in the Rain
• Hawthornden Prize (1961), por Lupercal
• City of Florence International Poetry Prize (1969)
• Premio Internazionale Taormina (1973)
• The Queen’s Gold Medal for Poetry (1974)
• OBE: Oficial de la Orden del Impeio Británico (1977)
• Signal Poetry Award (1979 for Moon-bells and Other Poems, 1983 for The Rattle Bag, co-edited with Seamus Heaney, 1985, por What is the Truth?)
• Guardian Children’s Fiction Award, por What is the Truth? (1984)
• Premio Heinemann de la Royal Society of Literature (1980)
• Guardian Children’s Fiction Award (1985)
• Kurt Marschler Award (1985)
• Corona de Oro del Festival de Poesia de Struga, Macedonia (1994)
• Whitbread Award for 1998 y 1999 por Tales from Ovid y Birthday Letters
• Forward Prize for Poetry (1998), por Birthday Letters
• W.H. Smith Literature Award, por Tales from Ovid
• Poeta Laureado del Reino Unido (1984-1998)
• OM: Orden del Mérito del Reino Unido (1998)
• T.S. Eliot Prize for Poetry (1999), por Birthday Letters
• South Bank Award for Literature (1999), por Birthday Letters

* *
*