Józef Wittlin (1896–1976), magnífic escriptor i bon amic de Julian Tuwim (1874-1953), afirmava que aquest darrer constituïa una de les proves de l’existència de Déu. Si no, com era possible que algú tan ximple fos un poeta tan superlatiu? Com si respongués a la pregunta retòrica, Tuwim va deixar escrit: «Els nens desbarren i, per dir-ho d’alguna manera, volen que els altres els desbarrin a ells. Després, això els marxa. Si no, es converteixen en poetes». A ell no li va marxar: va ser, probablement, el poeta polonès més important de la primera meitat del segle xx. Es diu que també va ser el primer poeta de masses.

Nascut a Łódź en una família jueva, Tuwim es va instal·lar des de molt jove a Varsòvia, on el 1918 va cofundar el grup Skamander, que va tenir una influència decisiva en la poesia polonesa. Els skamandrites —sense renunciar a la rima ni a la mètrica— li van donar un caràcter més modern i urbà; la van enriquir amb una gran diversitat de temes i tons, i van introduir la parla quotidiana allà on només hi havia hagut lloc per a l’estil elevat. De tots els membres del grup, a qui més apassionaven els problemes del llenguatge era a Tuwim. Gran coneixedor de l’argot i dels dialectes, lector assidu del diccionari etimològic de la llengua polonesa, esperantista i traductor de llatí, rus, anglès i francès, explotava el seu do humorístic i absurdista escrivint pastitxos, poemes satírics, cançons i textos de cabaret. La seva curiositat per les rareses el va impulsar a crear un diccionari per a bevedors, una antologia demonològica, una recopilació de sortilegis i altres complicacions heterodoxes.

Pacifista i progressista, Tuwim va denunciar als anys trenta el compromís del govern polonès amb l’extrema dreta, i el seu gran poema satíric Bal w Operze (‘Ball a l’òpera’) va ser confiscat el 1936. Durant la Segona Guerra Mundial es va refugiar als Estats Units i va tornar a Polònia el 1946. Va donar suport al nou règim comunista i va ocupar alguns càrrecs institucionals, cosa que segurament ha incidit de manera negativa en la seva valoració posterior com a escriptor. No obstant això, no se l’ha deixat de veure mai com a pioner i màxim representant de la poesia infantil polonesa. Segons Wittlin, els altres poetes del seu cercle envejaven Tuwim perquè era l’únic capaç de posar la poesia a l’altura dels nens.