Karaoke foxtrot. Abecedari abracadabrant
Jordi Vintró
Joan Casaramona
- Títol: Karaoke foxtrot. Abecedari abracadabrant
- Escrit per Jordi Vintró
- Il·lustrat per Joan Casaramona
- Dissenyat per Jordi Oms
Cartoné | 14,3 × 20,1 cm | 96 pàgines |
ISBN: 978-84-126545-4-7
PVP: 17,90 € (17,21 € sense IVA)
Poesia de poetes individuals (DCF)
Llibres il·lustrats infantils (YBC)
Com en un karaoke, Jordi Vintró i Joan Casaramona han interpretat unes lletres conegudes. Per a cadascuna de les lletres de l’alfabet Vintró s’ha empescat una paraula que hi comença i la conté un altre cop. Per a cada paraula ha compost un poema elegant i divertit. Casaramona, la seva parella de ball, ha entomat els versos i ha fet que tot plegat es bellugui pels fulls amb gràcia i sentit. En això, si fa no fa, consistia la proposta inicial dels editors, que el poeta i l’il·lustrador han enriquit amb la recreació juganera d’una auca, els aclariments murris d’un glossari i, el més important, uns tocs de màgia.
Jordi Vintró
Com a escriptor i traductor Jordi Vintró (1943) destaca pel seu enginy i virtuosisme en el vers. Qui, si no ell, podria haver traduït les faules de La Fontaine conservant-ne tots els elements significatius?
Els treballs de JV sempre contenen un vessant lúdic i tendeixen a l’experimentació i el desafiament formal. Un parell d’exemples: Insuficiència Mitral, un poema de milers de decasíl·labs rimats que construeixen una sola frase (el mateix Vintró va ser-ne el traductor al castellà i en va respectar els trets formals); La bassa de les oques, il·lustrat pel mateix poeta amb «plastidecor sobre paper de vàter», que està construït seguint les caselles del joc de l’oca: cada poema glossa un poema canònic, tot copiant-ne l’estructura mètrica. Cada cop un joc, un repte.
A Karaoke foxtrot, JV mira d’adaptar-se a un públic més ample i infantil. Conservant l’esperit juganer, ha construït una col·lecció de peces precises en vers, de vegades tirant cap a la lírica, de vegades cap la faula moral amb regust de La Fontaine, un La Fontaine català i amb un imaginari del segle XX.
Joan Casaramona
Joan Casaramona és un il·lustrador destacat de l’Escola de Barcelona. Magnífic lector i intèrpret, JC ha demostrat la seva personalitat i el seu domini de l’art d’il·lustrar llibres en obres com ara ¿Quién es el más fuerte del mundo? (A Buen Paso), Quién quieres ser (Barco de Vapor) o Gato en el camino (Zorro Rojo, premi 100 Outstanding Picture Books).
JC és home del segle XXI, però la seva intuïció i una rica cultura visual i literària el fan apte per a interpretar tota mena de textos i treure’n suc. Capaç de fer un ús creatiu de les tecnologies digitals, l’eina principal que JC posa al servei de l’honestedat artística és el seu intel·lecte, que combina sensibilitat i capacitat analítica.
A Karaoke foxtrot, JC s’ha submergit en l’obra de JV i ha begut de la tradició iconogràfica catalana. Mestre de les tintes planes, aquest cop JC ha explorat les possibilitats de la quatricromia amb colors primaris (CMYK). Emprant retoladors sobre llibreta quadriculada (eines pur segle XX i, d’altra banda, gens fàcils de dominar), l’auca, les estampes i els esquemes que ha dibuixat convergeixen en textura amb el món infantil i el de JV.
Un altre abecedari?! En efecte, al voltant de totes aquestes as, bes i ces, els éssers i les coses es reconeixen solidaris, anuncien reunions, formen comparses i delegacions: visca l’abecedari i visca la il·lustració! Jordi Vintró s’ha encarregat de donar ritme i so a la gran desfilada d’enginy i picardia que és aquest volum. Com que, d’abecedaris, podríem dir que n’hi ha dos, el reguitzell de les majúscules i el de les minúscules, les paraules que donen títol als poemes contenen totes dues versions de la lletra corresponent: la majúscula al començament i la minúscula en alguna altra posició. Així tenim: Auca, Babau, Corc o, amb lletres menys comunes, Karaoke i Welwítsquia. La part visual i, en bona part, la concepció del llibre correspon a Joan Casaramona. Dues generacions més jove que Vintró, l’il·lustrador hi ha dialogat i, tot emprant l’estructura d’aquestes capses de tresors que són els diccionaris i enciclopèdies, ha estat artífex d’un objecte que manté la tensió entre la imatge i la paraula, el nen i l’adult, la línia i el color, l’original i la còpia, la gent i les coses…
Observacions i peculiaritats
—S’ofereix un glossari il·lustrat separat, de manera que l’explicació múrria i amablement senzilla dels termes s’integra com a estrat del text.—La separació de les estampes deslliga el temps de lectura de la lletra del temps d’observació de la imatge, de manera que cada part, el text i la imatge, tingui el seu protagonisme, i s’obri un espai entre una cosa i altra.
—El llibre està pensat per tenir varietat i unitat alhora: és una mena de carnaval bigarrat de personatges i anècdotes; però tot plegat forma part d’un joc que segueix unes regles força precises.
—De la mateixa manera que per a formar paraules i frases amb sentit és essencial distingir cadascuna de les lletres (distingir els fonemes en el llenguatge oral), el llibre deixa copsar els elements que el componen per oferir el material adient per a la construcció de sentit.