Xènia Dyakonova

Xènia Dyakonova nació en 1985 en Leningrado, actual San Petersburgo, y vive en Barcelona desde 2002. Es licenciada en Teoría de la Literatura y Literatura Comparada por la Universidad de Barcelona. Es autora de tres libros de poemas en ruso. En catalán ha publicado también colecciones de poemas, Per l’inquilí anterior (Blind Books, 2015) y Dos Viatges (Edicions del Buc, 2020), una recopilación de artículos, Apunts de literatura russa i un afegit polonès (Cal·lígraf, 2020), y El conte de l’alfabet (L’Avenç, 2022), premio Serra d’Or de Narrativa 2023. Como traductora, es ganadora del premio Vidal Alcover de traducción (2016), por Narracions, de Nikolái Leskov, y del III Premi PEN (2017), por la traducción al catalán de A banda i banda del petó, de Vera Pávlova. Entre sus traducciones destacan también Poemes de l’hora de dinar, de Frank O’Hara (Edicions 1984, 2022), la antología poética de Adam Zagajewski, Elegia elèctrica (Godall, 2024) y El Mestre i Margarita, de Mijaíl Bulgákov (Proa, 2021). Colabora con la revista l’Avenç y con Catalunya Ràdio, i codirige la editorial Vacamú.

Xènia Dyakonova

Xènia Dyakonova nació en 1985 en Leningrado, actual San Petersburgo, y vive en Barcelona desde 2002. Es licenciada en Teoría de la Literatura y Literatura Comparada por la Universidad de Barcelona. Es autora de tres libros de poemas en ruso. En catalán ha publicado también colecciones de poemas, Per l’inquilí anterior (Blind Books, 2015) y Dos Viatges (Edicions del Buc, 2020), una recopilación de artículos, Apunts de literatura russa i un afegit polonès (Cal·lígraf, 2020), y El conte de l’alfabet (L’Avenç, 2022), premio Serra d’Or de Narrativa 2023. Como traductora, es ganadora del premio Vidal Alcover de traducción (2016), por Narracions, de Nikolái Leskov, y del III Premi PEN (2017), por la traducción al catalán de A banda i banda del petó, de Vera Pávlova. Entre sus traducciones destacan también Poemes de l’hora de dinar, de Frank O’Hara (Edicions 1984, 2022), la antología poética de Adam Zagajewski, Elegia elèctrica (Godall, 2024) y El Mestre i Margarita, de Mijaíl Bulgákov (Proa, 2021). Colabora con la revista l’Avenç y con Catalunya Ràdio, i codirige la editorial Vacamú.